Apadrina l'Orgue

Història de l'orgue a La Mercè (III): els orgues de finals del segle XIX

Notes bibliogràfiques, a càrrec de Mª Luisa Camarero Roca, membre de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè i benèvola de la Basílica


15/01/2018
Histria de l\'orgue a La Merc (III): els orgues de finals del segle XIX
Joan Puig (segle XIX) és un mestre orguener establert a Barcelona a mitjans del segle dinou, i  intervé en la construcció d’un orgue de Santa Maria del Mar al 1854.

Al 1875, l’Obra de la Mercè acordà de procedir a la renovació de l’orgue i ho va encarregar a Joan Puig, qui va renovar la part fonamental de l’instrument augmentant-lo amb flautats de major potencia, hi col·locaren els registres d’ornamentació, etc. Pel març del 1876 s’esdevingué la prova oficial i hi actuaren els organistes Pardàs i Candi.(Cowley, p. 140. Es refereix als músics i organistes Primitiu Pardàs i Font , 1828-1897, i Càndid Candi i Casanovas, 1844-1911)
 
  
Aquilino Amezúa y Jáuregui (1847-1912) pertany a una família d’orgueners bascs,  i estableix taller a Barcelona  entre  els anys 1882-1884, on  construeix diversos orgues, el més important dels quals és el del  Palau de Belles Arts de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Fa l’orgue del Palau Güell, de  les esglésies de Santa Anna al 1877, de Betlem al 1881,  de les Saleses al 1881, de Sant Vicens de Sarrià al 1893, de l’església dels Jesuïtes del carrer de Casp al 1892,  el del monestir de Montserrat al 1896, i de la Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè al 1893 . Fora de Barcelona és obra seva  el del monestir de Ripoll al 1893.

Aquilino Amezúa, seguint el camí iniciat per Aristide Cavaillé-Coll,  és l’ introductor a Espanya de l’orgue romàntic, i és  mestre de Gaietà Estadella i Soler  i de Pau Xuclà i Camprubí, ambdós interventors en els orgues de la Mercè, als quals transmet la tradició de l’orgue romàntic d’origen francès.


Pau Xuclà i Camprubí (1868-1953) és fill d’una família que va fundar la casa “Órganos de Pablo Xuclà” al carrer Laforja 26 de Barcelona, al 1860.

El seu pare – Marian Xuclà- es va casar amb Mònica Camprubí i van tenir dos fills: la Dolors, que es va casar amb l’orguener Estadella, i Pau, que mor al 1953.
Fou deixeble d’Amezúa i constructor de nombrosos orgues a Barcelona: de les esglésies de Pompeia, Betlem, Sant Josep de Gràcia, Santa Mònica, Sant Josep de la Muntanya, Sant Felip Neri, col·legi Condal (La Salle). Treballa també a Espanya i a l’estranger. A més, reforma orgues importants, com el construït per Amezúa pel Palau de Belles Arts de Barcelona, els de Morella, Vic, i la catedral de Barcelona. Pau Xuclà  construeix un nou orgue per a la Mercè, dotat amb màquina Baker, que es beneeix al 1915.
 
IMATGE: Orgue a la basílica de La Mercè, 1915. Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
 


 
Basílica de la Mercè

Telèfon: 933 190 190
orgue@basilicadelamerce.com
Pl. de la Mercè, 1, Barcelona
 
Newsletter
 
 
Follow us